Mucha Muchacha: Cantar de gesta

Qui som i com ho expliquem? Quatre coreògrafes es qüestionen l’èpica del món actual amb el llenguatge del moviment. Des dels poemes èpics dels sumeris fins al Cantar de Mio Cid , l’èpica s’ha creat per inspirar-nos en la vida utilitzant la vida mateixa: de les promeses d’amor al descans del guerrer, passant pels llargs viatges a través de les muntanyes. Ens contem i cantem per perdurar al llarg dels segles, gràcies a la poesia i la bellesa, però també pel misteri de si el que es narra va ser real o una fantasia. Els personatges d’aquelles epopeies es van internar en boscos, van navegar per mars tempestuosos o es van enfrontar a criatures aterridores. Avui encara en reconeixem les aventures i les fites aconseguides. Quines seran les nostres? Es canta avui als somnis impossibles, als enamoraments, als errors humans? Cantar de gesta és una conversa amb aquesta època que vivim i amb totes les que caben en un cos. És un viatge a través de les muntanyes per poder cantar la gesta dels nostres temps; un intent per tornar als contes, als juraments, als somnis al voltant del foc; un intent per trobar una manera d’explicar-nos a nosaltres mateixes, per protegir la identitat com una cosa que es construeix en l’acte de dir-se i de ser escoltat per algú altre. Diu Emily Dickinson en el seu Poema 288 : “I’m Nobody! Who are you?” (“Jo no soc ningú! Qui ets tu?”). Com a col·lectiu de dansa fundat el 2018, Mucha Muchacha sent el desig i la necessitat de treballar des d’una perspectiva contemporània, relacionant-se amb el context actual de les arts escèniques, establint diàleg i incorporant altres formes de llenguatge que potencien el contacte i la trobada amb el públic, sempre amb un fort compromís amb la innovació en escena. Entre altres peces, han creat Volume 1 (2019), Mucha Muchacha (2021) i Para cuatro jinetes (2023). A més, han creat contextos de creació i recerca i han col·laborat amb artistes d’altres disciplines en creacions com Les Tournesols , el projecte audiovisual SELFI o el treball coreogràfic de Renacimiento (La Tristura, 2020). Des dels poemes èpics dels sumeris fins al Cantar de Mio Cid , l’èpica s’ha creat per inspirar-nos en la vida utilitzant la vida mateixa: de les promeses d’amor al descans del guerrer, passant pels llargs viatges a través de les muntanyes. Ens contem i cantem per perdurar al llarg dels segles, gràcies a la poesia i la bellesa, però també pel misteri de si el que es narra va ser real o una fantasia. Els personatges d’aquelles epopeies es van internar en boscos, van navegar per mars tempestuosos o es van enfrontar a criatures aterridores. Avui encara en reconeixem les aventures i les fites aconseguides. Quines seran les nostres? Es canta avui als somnis impossibles, als enamoraments, als errors humans? Cantar de gesta és una conversa amb aquesta època que vivim i amb totes les que caben en un cos. És un viatge a través de les muntanyes per poder cantar la gesta dels nostres temps; un intent per tornar als co