Germans de sang

Després d’esgotar localitats, Germans de sang torna, a partir de febrer del 2027 , en una nova temporada d’exhibició tant per aquells espectadors i espectadores que se la van perdre com per aquells i aquelles que necessiten repetir. El musical de Willy Russell, amb direcció de Daniel Anglès i direcció coreogràfica d’Ariadna Peya. No et perdis aquesta gran versió d’un musical dramàtic que narra la vida de dos bessons separats al néixer, criats en entorns socials oposats, i com el destí els torna a unir tràgicament. Un espectacle que explora temes com la classe social, el destí i la fraternitat. No pot ser veritat. Sols és una història… Germans de sang narra la història de dos germans bessons, separats quan neixen. Creixen en dos mons oposats, sense saber mai la veritat. Malgrat els esforços de les respectives mares per impedir-ho, el destí fa que es coneguin, es facin amics i acabin enamorats de la mateixa noia. La tragèdia final serà inevitable. Aquest llegendari musical, un dels tres que ha superat les 10.000 representacions al West End, ha estat un èxit de crítica i públic des dela seva estrena, l’any 1983. A Barcelona, es va estrenar en aquest mateix teatre, produït per Focus, l’any 1994. Avui, segueix emocionant les platees de tot el món. No pot ser veritat. Sols és una història… Germans de sang narra la història de dos germans bessons, separats quan neixen. Creixen en dos mons oposats, sense saber mai la veritat. Malgrat els esforços de les respectives mares per impedir-ho, el destí fa que es coneguin, es facin amics i acabin enamorats de la mateixa noia. La tragèdia final serà inevitable. Aquest llegendari musical, un dels tres que ha superat les 10.000 representacions al West End, ha estat un èxit de crítica i públic des dela seva estrena, l’any 1983. A Barcelona, es va estrenar en aquest mateix teatre, produït per Focus, l’any 1994. Avui, segueix emocionant les platees de tot el món. Germans de sang , al Teatre Condal, torna a escena com un d’aquells musicals que demostren per què alguns clàssics continuen interpel·lant el present. La història dels dos germans bessons separats en néixer segueix colpint per la seva capacitat de parlar de desigualtats socials, d’atzar i de decisions que marquen vides senceres. Tot i començar pel desenllaç, el relat manté intacta la tensió emocional i condueix al públic cap a un final tan conegut com inevitable. La direcció de Daniel Anglès opta per una mirada contemporània, respectuosa amb l’essència de l’obra però allunyada de la nostàlgia paralitzant. La posada en escena és clara i funcional, amb una escenografia austera i un vestuari suggeridor que permeten que el pes recaigui en els intèrprets i en el moviment. En aquest sentit, les coreografies d’Ariadna Peya esdevenen un element clau: no només il·lustren les cançons, sinó que amplifiquen emocionalment el conflicte i connecten el musical amb un llenguatge escènic més actual. A més a més, la música en directe és un element diferencial que potencia