Ercás

Ercás , dirigida per Silvia Batet , celebra la transformació i la resiliència explorant tres cossos femenins com un llenç mutable. Amb ritualitat, subtilesa i plasticitat, les ballarines creen un llenguatge visual que desafia percepcions tradicionals, mostrant el cos com a fràgil i poderós, estàtic i dinàmic, únic i múltiple. Ercás és una celebració de la bellesa de la transformació i la resiliència. Partint dels materials físics desenvolupats al solo Sacrée , Ercás busca expandir les possibilitats poètiques i calidoscòpiques de tres cossos femenins que esdevenen un llenç mutable, explorant la ritualitat, la subtilesa i la plasticitat del moviment. En aquesta peça, les ballarines creen un llenguatge visual que desafia les percepcions tradicionals del cos i el seu potencial. Els moviments plàstics i les contraccions precises es combinen per formar patrons hipnòtics que reflecteixen l’essència de la metamorfosi i la capacitat d’adaptació, mostrant com el cos pot ser alhora fràgil i poderós, estàtic i dinàmic, singular i múltiple. Aquest projecte neix de la necessitat de reconnectar amb el cos des de la seva fisicalitat i visceralitat, després d’una sèrie de treballs en què havíem investigat principalment la relació entre el cos i l’espai. En la reconnexió amb la fisicalitat, hem explorat la geometria, la contracció i el ritme com a formes de construir cossos mutables que desafien qualsevol definició. El desig del projecte és ampliar els límits físics i discursius del que considerem el cos humà, particularment el cos femení. Jugant amb la imaginació i investigant noves possibilitats, busquem desfer-nos de les idees preconcebudes i observar la qualitat metamòrfica i fluida de la nostra realitat. Ercás és una celebració de la bellesa de la transformació i la resiliència. Partint dels materials físics desenvolupats al solo Sacrée , Ercás busca expandir les possibilitats poètiques i calidoscòpiques de tres cossos femenins que esdevenen un llenç mutable, explorant la ritualitat, la subtilesa i la plasticitat del moviment. En aquesta peça, les ballarines creen un llenguatge visual que desafia les percepcions tradicionals del cos i el seu potencial. Els moviments plàstics i les contraccions precises es combinen per formar patrons hipnòtics que reflecteixen l’essència de la metamorfosi i la capacitat d’adaptació, mostrant com el cos pot ser alhora fràgil i poderós, estàtic i dinàmic, singular i múltiple. Aquest projecte neix de la necessitat de reconnectar amb el cos des de la seva fisicalitat i visceralitat, després d’una sèrie de treballs en què havíem investigat principalment la relació entre el cos i l’espai. En la reconnexió amb la fisicalitat, hem explorat la geometria, la contracció i el ritme com a formes de construir cossos mutables que desafien qualsevol definició. El desig del projecte és ampliar els límits físics i discursius del que considerem el cos humà, particularment el cos femení. Jugant amb la imaginació i investigant noves possi