I Capuleti e i Montecchi

Amb I Capuleti e i Montecchi , Bellini proposa una mirada renovada del mite de Romeu i Julieta i converteix l’amor en un gest quasi sacríleg davant un món marcat per l’orgull i la violència. La producció d’ Adrian Noble per a La Scala de Milà arriba al Liceu amb la direcció musical de Riccardo Frizza i les veus de Lisette Oropesa i Raffaella Lupinacci , dues referències del bel canto actual. L’òpera s’allunya del romanticisme shakesperià i s’inscriu en la tradició italiana del conflicte entre faccions, en què l’odi és un destí i no una circumstància. En aquest entorn tens, l’amor secret entre Giulietta i Romeo esdevé una força que desafia les normes socials. Per als qui els envolten, estimar-se és gairebé una ofensa, una fractura en l’ordre establert. L’amor és sagrat perquè és lliure i es percep com a sacríleg perquè posa en qüestió els valors que sostenen l’honor familiar. Bellini transforma aquest xoc en una música que respira amb delicadesa. Les seves melodies llargues i etèries sembla que vulguin suspendre el temps, com si intentessin protegir els amants d’un món que els condemna abans d’escoltar-los. Aquesta sonoritat íntima converteix el drama en una reflexió sobre la vulnerabilitat, la resistència i el desig de trobar veritat enmig del caos. El final, marcat pel suïcidi dels dos joves, pren un sentit ritual: un últim acte de fidelitat que el món no ha sabut comprendre. La mort esdevé així un espai d’unió definitiva, allà on la vida els ha negat la possibilitat d’estimar-se en llibertat. I Capuleti e i Montecchi : una pregària escènica en què l’amor busca un silenci propi enmig del soroll dels conflictes. L’òpera s’allunya del romanticisme shakesperià i s’inscriu en la tradició italiana del conflicte entre faccions, en què l’odi és un destí i no una circumstància. En aquest entorn tens, l’amor secret entre Giulietta i Romeo esdevé una força que desafia les normes socials. Per als qui els envolten, estimar-se és gairebé una ofensa, una fractura en l’ordre establert. L’amor és sagrat perquè és lliure i es percep com a sacríleg perquè posa en qüestió els valors que sostenen l’honor familiar. Bellini transforma aquest xoc en una música que respira amb delicadesa. Les seves melodies llargues i etèries sembla que vulguin suspendre el temps, com si intentessin protegir els amants d’un món que els condemna abans d’escoltar-los. Aquesta sonoritat íntima converteix el drama en una reflexió sobre la vulnerabilitat, la resistència i el desig de trobar veritat enmig del caos. El final, marcat pel suïcidi dels dos joves, pren un sentit ritual: un últim acte de fidelitat que el món no ha sabut comprendre. La mort esdevé així un espai d’unió definitiva, allà on la vida els ha negat la possibilitat d’estimar-se en llibertat. I Capuleti e i Montecchi : una pregària escènica en què l’amor busca un silenci propi enmig del soroll dels conflictes. Sales: La Sala : 2292 persones El Foyer : 421 persones Sala de projeccions : 42 persones