LOBO

Aurora Bauzà, Pere Jou, concepció i direcció Aurora Bauzà, Pere Jou, creació amb els intèrprets Lola Saint-Gilles, Carla Vukmirovic, Sara Bertolucci, Stefán Halldórsson, Esther Bachs, Pere Jou, interpretació Jou Serra, Aurora Bauzà, Pere Jou, escenografia Jou Serra, Aurora Bauzà, Pere Jou, concepció espai escènic Jou Serra, instal·lació lumínica làser Gemma Abellán, disseny il·luminació Manel Quintana, acompanyament tècnic i lumínic Aurora Bauzà, Pere Jou, coreografia  Aurora Bauzà, Pere Jou, composició musical basada en “De lamentatione Ieremiæ Prophetæ”, d’Alonso Lobo Manuel Mateos Paz, vestuari Alessandro Sciarroni, col·laboració coreogràfica i dramatúrgica Ariadna Miquel, producció  Art Republic, distribució Una coproducció d’Aurora Bauzà & Pere Jou, Grec 2026 Festival Barcelona, L’Auditori, Teatre Nacional de Catalunya, Festival de Perelada. Amb la col·laboració de Grand Theatre Groningen, Festival MeetYou, Graner Fàbrica de Creació, Fabra i Coats, Canal de Salt i Teatre Municipal de Girona. Amb el suport de Institut d’Estudis Balearics, Beca Crea Barcelona, Gobierno de España – Ministerio de Cultura LOBO és una interpretació contemporània arrelada en la polifonia renaixentista de De lamentatione Ieremiæ Prophetæ (1602) d’Alonso Lobo. A partir d’aquesta composició vocal – originalment cantada en la foscor durant la Setmana Santa -Aurora Bauzà i Pere Jou creen un paisatge escènic i sensorial on sis cossos es mouen, canten, apareixen i desapareixen. Sense paraules, només veu. Sense text, només llum. La peça es desplega com una exploració coreogràfica i musical de l’enyor i el lament, utilitzant la interacció entre veu, moviment i llum per revelar allò que resta no dit entre la presència i l’absència, entre l’individu i el col·lectiu. LOBO es pot entendre com una meditació sobre la naturalesa del temps: la seva superposició, la seva resistència, la seva fragilitat. Cada gest, cada respiració, cada nota roman com el vestigi d’alguna cosa antiga i fugaç. Aquí el temps no és lineal; es plega, es repeteix, es transforma. A través d’aquesta temporalitat, LOBO convida el públic a un espai suspès on les identitats canvien i es dissolen, on la memòria i l’anticipació coexisteixen, i on l’altre desconegut és sempre present, reflectit o reflectint.