BlaiVeu. Cicle de cinema d'estiu al pati de la Casa Blai Bonet

Blow-Up (1966), dirigida per Michelangelo Antonioni, segueix Thomas, un fotògraf de moda londinenc que, mentre fotografia una parella en un parc, creu haver captat accidentalment les proves d’un possible assassinat. Obsessionat amb les imatges, amplia una vegada i una altra les fotografies per intentar descobrir què va passar realment. A mesura que investiga, però, la frontera entre realitat, percepció i imaginació es torna cada cop més incerta. Més que un thriller convencional, la pel·lícula és una reflexió sobre els límits de la mirada, la dificultat d’accedir a la veritat i la buidor de la societat moderna dels anys seixanta. És considerada una de les obres mestres d’Antonioni i del cinema modern europeu. Tant Blow-Up d'Antonioni com el pensament de Blai Bonet qüestionen la possibilitat d'accedir a una veritat absoluta. La fotografia i la literatura mostren que la realitat és ambigua, que la percepció humana és limitada i que la recerca de sentit és una tasca permanent de l'ésser humà. A Blow-Up, el fotògraf Thomas creu que la càmera li permet captar la realitat objectivament. Tanmateix, quan amplia les fotografies, cada nova ampliació genera més dubtes que certeses. La realitat sembla escapar-se. En l'obra del santanyiner també hi ha aquesta idea que la veritat profunda de les coses no és immediatament visible. La realitat humana és misteriosa, contradictòria i sovint inaccessible a una mirada purament racional. Per a Blai Bonet, l'escriptura i la poesia són també una recerca constant de sentit, d’oferir una manera de viure. I l'art, en aquest cas, no ofereix respostes definitives, però permet acostar-se als grans misteris de l'existència. Activitat inclosa dins dels actes de la commemoració Any Blai Bonet. Més informació al web de Fundació Mallorca Literaria.