Festa Major de Vilafranca del Penedès

1
PROTO COL FESTA MAJOR
VILAFRANCA DEL PENEDÈS

PFM

1. Sumari

1....................................................................................................................................................................1
P R O T O C O L F E S T A M A J O R ...............................................................................................1
V I L A F R A N C A D E L P E N E D È S ..................................................................................................1
1.
SUMARI..............................................................................................................................................2
1
INTRODUCCIÓ.................................................................................................................................4
2
PROTOCOL.......................................................................................................................................5
2.1
ELEMENTS DE LA FESTA .................................................................................................................6
2.1.1
Sant Fèlix..............................................................................................................................6
2.1.2
Administradors i administradores (administració de la Festa Major).................................8
2.1.3
Pregoner/a............................................................................................................................9
2.1.4
Balls......................................................................................................................................9
2.1.5
Falcons ...............................................................................................................................12
2.1.6
Colles castelleres................................................................................................................12
2.1.7
Acompanyaments musicals.................................................................................................12
2.1.8
La banda.............................................................................................................................13
2.1.9
Comissió de seguiment .......................................................................................................14
2.1.10
Comissions de treball dels balls de la Festa Major (actes estàtics i seguicis) ...................14
2.1.11
Consistori ...........................................................................................................................14
2.2
TIPOLOGIA D’ACTES......................................................................................................................15
2.2.1
Actes previs.........................................................................................................................15
2.2.2
Nomenament dels administradors i administradores .........................................................15
2.2.3
Signatura de contractes......................................................................................................15
2.2.4
Pla de prevenció.................................................................................................................16
2.2.5
Actes propis ........................................................................................................................17
2.2.6
Capta ..................................................................................................................................17
2.2.7
Novenes ..............................................................................................................................17
2.2.8
Goigs de sant Fèlix.............................................................................................................18
2.2.9
Pregó ..................................................................................................................................19
2.2.10
Repics de campanes............................................................................................................19
2.2.11
Tronada ..............................................................................................................................20
2.2.12
Matinades ...........................................................................................................................20
2.2.13
Cercavila ............................................................................................................................21
2.2.14
Processons..........................................................................................................................22
2.2.15
Anada a ofici i a missa de difunts.......................................................................................23
2.2.16
Ofici....................................................................................................................................23
2.2.17
Sortida d’ofici i de missa de difunts....................................................................................24
2.2.18
Entrades de sant Fèlix........................................................................................................24
2.2.19
Actuacions castelleres ........................................................................................................25
2.2.20
Toc de vermut .....................................................................................................................27
2.2.21
Actuacions de banda...........................................................................................................28
2.2.22
Concert d’instruments d’inxa .............................................................................................28
2.2.23
Concert vermut ...................................................................................................................28
2.2.24
Ball de gralles.....................................................................................................................29
2.2.25
Exhibicions dels balls.........................................................................................................29
2.2.26
Castells de focs...................................................................................................................31
2.2.27
Festa Major dels Petits.......................................................................................................32
2.2.28
Ball de foc...........................................................................................................................32
2.2.29
Ball de cloenda...................................................................................................................33

2.3
ESTRUCTURA DE LA FESTA............................................................................................................34
2.4
ITINERARIS....................................................................................................................................38
2.4.1
Cercavila del 29 d’agost.....................................................................................................38
2.4.2
Processó del 29 d’agost......................................................................................................38
2.4.3
Anada a ofici i a missa de difunts.......................................................................................39
2.4.4
Sortida d’ofici i de missa de difunts....................................................................................39
2.4.5
Processó del 30 d’agost......................................................................................................39
2.4.6
Processó del 31 d’agost......................................................................................................39
2.4.7
Festa Major dels Petits.......................................................................................................39
2.4.8
Ball de Foc .........................................................................................................................39
2.5
ORDRE DELS ELEMENTS .......................................................................................................41
2.5.1
Cercavila dia 29 .................................................................................................................41
2.5.2
Processó del dia 29.............................................................................................................41
2.5.3
Processó del dia 30.............................................................................................................41
2.5.4
Processó del dia 31.............................................................................................................41
2.5.5
Ordre d’actuació del 31 d’agost.........................................................................................41
2.6
DISPOSICIÓ DELS ELEMENTS .........................................................................................................42
2.6.1
Sortida de la cercavila del 29 d’agost................................................................................42
2.6.2
Arribada a la plaça de la Vila............................................................................................42
2.6.3
Sortida de la processó del 29 d’agost.................................................................................42
2.6.4
Anada a ofici el dia 30 i a missa el dia 31..........................................................................42
2.6.5
Sortida d’ofici el dia 30 i de missa el dia 31 ......................................................................42
2.6.6
Sortides de les processons del 30 i 31 d’agost ...................................................................42
2.6.7
Entrades de sant Fèlix........................................................................................................42
3
REVISIÓ...........................................................................................................................................44

2 Introducció

Un protocol és el “conjunt de regles que cal observar pel que fa a l’etiqueta (…) en les cerimònies
oficials”. Igualment el verb transitiu protocol·litzar és definit com a “acció d’incorporar (una informació)
a un protocol”.

Una gran majoria de la gent de Vilafranca que participa en la Festa Major de la vila té clars els diferents
espais i temps festius, la seva distribució, el seu ritme i les activitats que es practiquen a cadascun d’ells.
La suma de tot aquest coneixement i de totes aquestes percepcions sobre la Festa Major és considerat pels
vilafranquins i vilafranquines la nostra tradició festiva.

De fet, els protocols no pretenen altra cosa que fixar en un text escrit tot el conjunt de coneixements i
percepcions latents sobre la festa, que han esdevingut, amb els anys i per a molta gent, tradicions, i fer-los
explícits.

Les normes que es descriuen al protocol tenen per objectiu regular el bon funcionament de la Festa Major
i alhora evitar arbitrarietats i conflictes d’interessos entre les institucions i els grups que hi participen.

Cada element del protocol té una norma que el regula i en la qual es descriu, d’una manera detallada, la
seva seqüència cronològica, els grups que hi participen, els itineraris per on passen o bé els llocs exactes
on es duen a terme, com també els horaris que, en el moment de redactar aquests document, són vigents.

El Protocol de la Festa Major de Vilafranca del Penedès té com a principal objectiu ser una eina útil, una
guia per a totes les persones i entitats que s’hi senten implicades i també per a les que tinguin interès a
saber quins són i com tenen lloc els actes tradicionals de la festa.

Aquest document conté cinc apartats diferenciats en què es descriuen els elements que integren els actes
tradicionals de la festa i hi participen, la tipologia d’actes que hi tenen lloc, l’estructura de la festa i els
itineraris i la disposició dels elements, respectivament.
Es tracta d’un capítol de procediment tècnic i la seva redacció ha tingut en compte tant el consens de les
parts implicades com reflectir l’actual posada en escena de tot el que s’hi descriu.

L’aprovació d’aquest Protocol porta implícita la creació d’un òrgan consultiu i resolutiu en temes de Festa
Major que, amb el nom de Consell de Festa Major, tindrà un reglament de règim intern propi que
n’establirà la constitució, les funcions i el funcionament i que haurà de ser aprovat pel plenari de
l’Ajuntament.

Vilafranca del Penedès, octubre de 2006

3 Protocol

3.1 Elements de la Festa
3.1.1 Sant Fèlix
No en sabem res, de la vida del sant. El seu nom significa feliç. Les restes del sant, provinents d’un
cementiri romà, van arribar a Vilafranca el 1699 i el 1700 el Bisbat de Barcelona va reconèixer
l’autenticitat de les relíquies, autoritzant-ne d’aquesta manera la veneració pública.

•
Les relíquies
El dia de Sant Fèlix (30 d’agost), a les 7 del matí, s’inicia la gran diada de la Festa Major de Vilafranca
repicant les campanes, mentre es treu la làpida de marbre que tapa l’urna que conté les relíquies del sant
per deixar-les a la vista i a la veneració pública. Durant tot el dia els vilafranquins i vilafranquines poden
baixar a la cripta de Santa Maria. Al vespre, després d’entrar la processó a la basílica, ho fan les autoritats
i els clergues per tornar a col·locar la làpida davant les relíquies del patró, fins al mateix dia de l’any
següent. La làpida va tancada amb dues claus, una la guarda el capellà de la Parròquia de Santa Maria i
l’altre l’Alcalde de la vila.

•
La imatge

El 1959, a proposta de mossèn Manuel Trens, es va fer una imatge del sant inspirada en una petita talla
barroca que es conserva al Museu de Vilafranca. Aquesta imatge és la que actualment presideix les
processons els dies de Festa Major. És obra de l’escultor Josep Ricart, que va dur a terme fidelment
l’encàrrec, però de mida més gran, i la va daurar i policromar l’artista Jaume Sanjaume. Es tracta d’una
figura que fa 1,55m, de fusta de pi de Flandes, que representa el sant prevere com és habitual, és a dir,
segons la seva condició jeràrquica per exercir les funcions litúrgiques: sotana negra, roquet que es posa
sobre l’hàbit durant els serveis de culte i museta. El breviari obert a la mà esquerra simbolitza la creença i
l’ensenyament i porta la palma del martiri a la dreta, obra projectada pel vilafranquí J. Mercader Miret i
elaborada a l’orfebreria Sunyer de Barcelona. A diferència de l’anterior imatge, té aurèola, element
heretat de l’art pagà i atribuït a emperadors, divinitats o personatges destacats per tal d’enaltir-los.
La imatge du una branca de palmera que data de l’any 1939 i que indica simbòlicament el caràcter de
màrtir de sant Fèlix. Aquesta palma és de plata i un petit cadenat la subjecta a la part inferior de la mà per
impossibilitar-ne l’extracció. La clau del candau del cadenat de la palma la guarda l’administració de la
Festa i d’any en any és lliura a l’administració següent.

La imatge de sant Fèlix surt en processó pels carrers de Vilafranca els dies 29, 30 i 31 d’agost.

El dia 29, la processó surt de casa de l’administrador/a on la imatge va ser guardada l’any anterior un cop
acabada la processó del dia 31. La processó d’aquest dia acaba a la basílica de Santa Maria, lloc d’on
sortirà l’endemà la imatge del sant i la resta del seguici que l’acompanya. La processó del dia 30 farà un
recorregut habitual i també finalitzarà a la basílica amb la tradicional entrada de sant Fèlix. A la mateixa
hora i al mateix lloc, la processó tornarà a sortir el dia 31 per acabar a casa d’un administrador o
administradora de la festa de l’any.

Actualment, durant tot l’any, la presència de la imatge de sant Fèlix a casa dels administradors i
administradores és un fet consolidat i assumit per tota la comunitat. Les cinc persones que s’han
encarregat de l’administració es reparteixen la presència de la imatge amb una periodicitat de dos mesos i
mig cadascun, més o menys. La cerimònia de “traspàs del sant” d’una casa a l’altra té un caire íntim i no
se’n fa cap mena de publicitat.

El dia 22 d’agost, responsables de l’Ajuntament traslladen la imatge del sant a la basílica de Santa Maria
perquè sigui present al temple durant les novenes que se celebren al seu honor. El dia 29 d’agost, la
mateixa Unitat de Serveis torna a traslladar la imatge a la casa on tindrà lloc la sortida de la primera
processó.

•
Sant Fèlix petit

Es tracta d’una imatge del sant de dimensions reduïdes (68 cm d’alçària) que surt a la capta. Es tracta
d’una còpia idèntica de la imatge que surt a les processons, obra també de Josep Ricart i de Jaume
Sanjaume.

3.1.2
Administradors i administradores (administració de la Festa Major)

Actualment és vigent un acord del Ple municipal de l’11 de febrer de l’any 1980 en el qual deixa clar que
l’Ajuntament de Vilafranca és responsable de la Festa Major i de la seva administració, tot i que delega
aquesta responsabilitat en els administradors. El nombre total d’administradors és de cinc i la seva
nominació és una prerrogativa de l’Ajuntament. N’aprova el nomenament la Junta de Govern Local i ho
ratifica el Ple municipal.
El procés de selecció s’inicia durant la segona quinzena de setembre de l’any que precedeix
l’administració i és el regidor/a de Cultura qui es fa càrrec de comunicar als escollits la seva decisió. El
procés de nomenament ha d’haver finalitzat abans que s’acabi el mes d’octubre.

Quan les persones designades accepten l’encàrrec municipal, es dóna compte al Ple municipal abans
d’acabar l’any.

Les seves funcions principals són administrar i gestionar els recursos municipals destinats a la Festa
Major i obtenir les col·laboracions voluntàries de les empreses per finançar-la.

Les cinc persones nomenades per administrar la festa tenen una primera reunió de treball amb cadascuna
de les regidories implicades en la gestió de la Festa Major: Cultura, Governació, Via Pública..., que els
informa de l’aportació econòmica de l’Ajuntament i dels recursos d’infrastructura municipal de què
poden disposar, així com també del suport dels diferents serveis i professionals de l’Ajuntament.

Han de fer-se càrrec d’una sèrie de tasques fonamentals :

ƒ Elecció de la persona que farà el pregó.
ƒ Elecció de la imatge gràfica i plàstica de la festa.
ƒ Designar l’organització de la capta.
ƒ Triar l’itinerari de les processons dels dies 29 i 31 d’una manera consensuada amb el Pla de Seguretat
de la Festa i amb les comissions de treball dels balls de la Festa Major.
ƒ Programar els espectacles i coordinar tota la programació que afecti la via pública amb la Policia
Local i la Unitat de Serveis de l’Ajuntament, prioritzant-ne la gratuïtat.
ƒ Contractar la banda i designar, durant els dies de la festa, una persona que l’acompanyi.
ƒ Acordar amb la Parròquia de Santa Maria tots els actes litúrgics relacionats amb la festa.
ƒ Contractar les assegurances dels espectacles.
ƒ Negociar i finançar les despeses de pólvora, espardenyes i esmorzars dels balls.
ƒ Gestionar, conjuntament amb les comissions de treball dels balls de la Festa Major, els punts d’aigua
de cercavila i processons.
ƒ Signar contractes i establir convenis de funcionament amb les parts participants a la festa (colles
castelleres de fora de Vilafranca, colles de grallers i balls de la Festa Major, carpes de la Rambla…).
ƒ Coordinar l’organització i les despeses de la Festa Major dels Petits amb les persones que
s’encarreguen d’organitzar-la.
ƒ Elaborar una memòria de la festa i lliurar-ne dos exemplars al Servei de Cultura de l’Ajuntament i un
a cada membre de l’administració de l’any següent.

Durant els dies de la Festa Major, la seva presència en el transcurs dels actes tradicionals és aconsellable,
en especial durant els següents:

Capta

Del 22 al 30 d’agost: novena i Goigs. Durant els nou dies que té lloc la novena a sant Fèlix, les cinc
persones que s’encarreguen de l’administració hi assisteixen cada dia. La Parròquia de Santa Maria els
reservarà les quatre primeres fileres de bancs del cantó dret, mirant l’altar principal davant la figura del
sant. El primer banc l’ocuparan els administradors i administradores de l’any en curs i el segon, els de
l’any anterior. La resta de l’espai reservat serà per a les persones que decideixi l’administració.

28 d’agost: pregó. Els cinc administradors i administradores de la Festa Major es col·locaran al costat de
la persona que fa el pregó, asseguts davant el Palau Baltà.

29 d’agost: tronada. Els cinc administradors i administradores encendran els cinc botafocs que anuncien
l’inici de la tronada.

29 d’agost: cercavila i actuació de balls, falcons i castells. Els administradors i administradores presidiran
l’actuació al balcó de la Casa de la Vila que els és assignat, mentre els balls, falcons i colles castelleres
arriben de la cercavila i actuen.

29, 30 i 31 d’agost: processons. Els administradors i administradores aniran a les tres processons
precedint la imatge de sant Fèlix. L’any següent a la seva administració també hauran d’assistir a les
processons, però la seva col·locació serà darrere la imatge del sant.

30 i 31 d’agost: anada a ofici. Els administradors i administradores aniran darrere el seguici que participa
que els acompanya des de la plaça de la Vila fins a la basílica per anar a ofici i un cop arribats a la plaça
de Jaume I, es col·locaran a les escales de la basílica de Santa Maria per presenciar l’actuació simultània
que ofereixen els balls, falcons i colles castelleres.

30 i 31 d’agost: ofici. Igual que a les novenes, els administradors i administradores assisteixen a l’ofici
dels dies 30 i 31 d’agost.

30 i 31 d’agost: sortida d’ofici. L’administració donarà la indicació als balls de la Festa Major perquè
comenci el recorregut cap a la plaça de la Vila.

30 d’agost: arribada dels balls de la sortida d’ofici i actuació castellera de la Diada de Sant Fèlix. Igual
que el dia 29, els administradors i administradores seran dalt el balcó de la Casa de la Vila presenciant els
dos actes.

31 d’agost: exhibició dels balls i actuació castellera. Es tracta del mateix supòsit que els dies 29 i 30.

1 de setembre: Festa Major dels Petits. Dalt del balcó hi ha els administradors i administradores
presenciant l’exhibició dels balls de la Festa Major dels petits.

3.1.3 Pregoner/a

L’elecció del pregoner o pregonera ha anat sempre a gust de l’administració de la festa i des de l’any
1965 tots els pregons han estat pronunciats en català. Es demanarà la continuïtat en l’ús d’aquesta llengua
per a la celebració del pregó de la Festa Major.

3.1.4 Balls

És la denominació popular que correspon a totes les figures, grups i colles protagonistes que, des d’un
punt de vista genèric, participen a la Festa Major. El nom col·lectiu de “balls” és aplicat especialment a
les colles que els preparen, els assagen i els ballen.

Actualment els balls de la Festa Major són els següents, presentats per l’ordre en què actuen generalment:

Drac, Ball de Diables, Ball d’en Serrallonga, l’Àliga, els Gegants, els Nans, els Cap-grossos, les
Cotonines, el Ball dels Malcasats, les Panderetes, els Pastorets, els Cercolets, el Ball Pla, els Figuetaires,
els Bastoners, els Panderos, Ball de les Gitanes i Moixiganga.

Tots aquests balls, juntament amb els Falcons i les colles castelleres de Vilafranca, a excepció del ball de
la Moixiganga, fan la primera sortida de Festa Major a la cercavila que s’inicia a després de la tronada, a
les 12 del migdia del dia 29 d’agost.

La seva funció principal és ballar en cercavila el migdia del 29 i acompanyar amb els seus balls en
processó la imatge de sant Fèlix els dies 29, 30 i 31, com també fer en cercavila les anades i sortides
d’ofici dels dies 30 i 31.

Els balls de la Festa Major fan l’actuació dels seus balls estàtics, parlats o de lluïment el dia 31 d’agost.

Aquestes consideracions són aplicables a tots els balls de la Festa Major, a excepció del ball de la
Moixiganga, que només actua durant les processons dels dies 29, 30 i 31 d’agost i a l’anada i sortida
d’ofici del dia 30 d’agost.

Tots els balls de la Festa Major signen un contracte d’actuació amb el Servei de Cultura de l’Ajuntament,
dies previs a la Festa Major. El compliment del contracte per les dues parts és obligatori.

Els representants dels balls de la Festa Major, constituïts en diverses comissions de treball, dissenyen i
planifiquen, conjuntament amb el Servei de Cultura i l’administració de la festa, les seves actuacions
(itineraris, entrades, actuacions estàtiques, punts d’aigua…). Els acords a què arriben aquestes comissions
hauran d’acatar-se durant la Festa Major per a la qual s’han pres.

•
Normativa de participació i funcionament dels balls de la Festa Major.

Amb l’objectiu d’aconseguir transparència i propiciar la participació als balls de la Festa Major de
persones que tinguin el desig de formar-ne part, el Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca
estableix de regular aquesta participació seguint les recomanacions o pautes següents:

- Normativa general

Totes les persones que tinguin interès a participar com a balladors a qualsevol ball de la Festa Major
hauran d’inscriure’s en una llista elaborada pel Servei de Cultura a aquest efecte. Es podran adreçar
directament al Servei de Cultura de l’Ajuntament o bé personalment al ball del qual vulguin formar part.
En aquest darrer cas, seran els responsables del ball els qui hauran d’adreçar la persona interessada al
Servei de Cultura i indicar-li que s’ha d’inscriure a la llista d’inscripció.

Les llistes d’inscripció consistiran en un formulari en què constaran les dades personals, la preferència de
la persona que s’hi inscrigui a l’hora d’escollir un ball i la data en què es fa la inscripció.

Mentre s’estigui participant activament en un ball de la Festa Major no es podrà estar inscrit a una llista
d’espera.

Cada vegada que quedi lliure una plaça en un ball, primerament, aquest haurà de consultar la llista del
Servei de Cultura i les persones que hi siguin inscrites tindran preferència a l’hora d’ingressar al ball. En
cas que no hi hagués cap persona inscrita, s’haurà de fer pública una convocatòria per aconseguir nous
components per al ball.

El criteri de preferència en la selecció de nous components tindrà en compte tant l’ordre cronològic
d’inscripció a les llistes d’espera com l’acceptació, per part de la persona interessada, dels estatuts i
règims interns que estableixin cadascun dels balls de la Festa Major. Per discrepàncies totalment
justificades, la negativa d’acceptació d’una nova incorporació per part d’algun ball, haurà de ser
informada i valorada pel Servei de Cultura, si procedeix.
Sempre que hi hagi persones interessades a entrar en un ball de la Festa Major, les que ja hagin format
part d’un ball anteriorment i tinguin interès a entrar en un altre hauran d’inscriure’s igualment al llistat del
Servei de Cultura i hauran d’haver deixat transcórrer un mínim d’un any sense pertànyer activament com
a ballador/a a cap ball.

Per ser component d’un ball de foc (Drac, Diables o Serrallonga), cal tenir una edat mínima de 18 anys,
llevat dels casos de personatges que, per coreografia o dramatúrgia o acompanyament musical del ball,
s’indiqui el contrari. Aquest supòsit estarà regulat pel règim intern propi del ball.

L’edat mínima per a la resta de components dels balls serà de 16 anys.

És indispensable que la persona que vulgui entrar a formar part d’un ball de la Festa Major es
comprometi, durant tot l’any, a tenir una disponibilitat per fer reunions de treball, assaigs i sortides, com
també en els dies de la Festa Major. El ball garantirà la disponibilitat en nombre suficient dels seus
components per assegurar la seva actuació a la Festa Major.

En cas d’haver-hi demanda per entrar a formar part d’un ball, el temps com a ballador/a en actiu
d’un ball de la Festa Major queda limitat de la manera següent:

Ball del Drac
6 anys
Ball de Diables
6 anys
Ball de l’Àliga
6 anys
Ball d’en Serrallonga
6 anys
Gegants
6 anys
Nans
4 anys
Cap-grossos
6 anys
Cotonines
4 anys
Ball dels Malcasats
4 anys
Panderetes
4 anys
Pastorets
4 anys
Cercolets
4 anys
Ball Pla
4 anys
Figuetaires
4 anys
Bastoners
4 anys
Panderos
4 anys
Gitanes
4 anys
Moixiganga
4 anys

Aquesta graella de temporalitat entrarà en vigència un cop s’hagi aprovat el text del Protocol de la Festa
Major de Vilafranca del Penedès i la seva aplicació no tindrà caràcter retroactiu.

Si es donés el cas que tots els membres d’un ball deixen de ser-ho el mateix any, aquests assumiran el
compromís d’ensenyar als balladors entrants totes les coreografies pròpies del ball i altres elements de
funcionament (manteniment d’estris, protocols, normatives, contractes, òrgans de govern…).

Els balls, per mitjà dels seus responsables, assumiran el compromís de tenir cura del material i de fer les
notificacions corresponents al Servei de Cultura amb relació a l’estat de les peces i/o vestuari. El ball es
farà responsable de fer el seguiment de la pertinent restauració i posada a punt per a la Festa Major i del
seu manteniment la resta de l’any.

Tot el material del ball que sigui propietat del poble de Vilafranca es guardarà o bé a la Casa de la Festa
Major o bé als espais municipals adequats per a aquesta finalitat, sempre que aquest fet no infringeixi cap
normativa legal vigent (per exemple: les armes del Ball d’en Serrallonga).

- Incorporació de nous elements patrimonials

Cada vegada que un ball vulgui incorporar nous elements patrimonials (música, coreografia, vestuari,
etc.) haurà d’elaborar un projecte i presentar-lo al Servei de Cultura. En cas que s’acordi la construcció
d’una rèplica d’una peça de bestiari o imatgeria festiva, cal preveure que la rèplica sigui exacta.

- Estatuts, règim intern, fitxes patrimonials i llista de membres

Tots els balls hauran de comprometre’s a tenir elaborat un reglament de règim intern propi així com
lliurar al Servei de Cultura la fitxa patrimonial del ball i la llista de components permanentment
actualitzada. El ball haurà de lliurar als seus membres una còpia del règim intern de funcionament. El
Servei de Cultura farà arribar a cadascun dels balls un exemplar del Protocol de la Festa Major de
Vilafranca del Penedès.

Aquests documents no podran vulnerar ni contradir el que estableix el Protocol de la Festa Major de
Vilafranca del Penedès.

- Sortides dels balls

Els balls de la Festa Major hauran de notificar al Servei de Cultura totes les sortides i/o actuacions que,
com a entitat cultural representat de la vila, facin durant l’any fora de la Festa Major. Aquesta notificació
s’haurà de fer efectiva quinze dies abans de la sortida.
El Servei de Cultura, a banda de tenir notícia de la sortida, l’haurà d’autoritzar.

S’haurà de garantir una assegurança de les peces, sempre que aquestes es traslladin fora de Vilafranca.

3.1.5 Falcons

Durant la Festa Major de Vilafranca és quan els Falcons proven totes les millors construccions.

Comencen la seva actuació a les 12 del migdia del dia 29 fent el recorregut de la cercavila fins a la plaça
de la Vila on actuen davant l’Ajuntament. A la tarda, surten a la processó acompanyant la imatge de sant
Fèlix de casa de l’administrador/a a Santa Maria, on fan un pilar quan arriba el sant a la Plaça Jaume I.

El dia 30 acompanyen els administradors i administradores fins a l’entrada d’ofici, quan fan un pilar a
cada banda de l’entrada de Santa Maria fins que entren els administradors. Al migdia, mitja hora abans de
la diada castellera, els Falcons intenten des de ja fa molts anys el pilar de sis aixecat per sota. A la tarda
participen a la processó de sant Fèlix i fan un pilar a l’entrada de sant Fèlix.

El dia 31, igual que el dia 30, acompanyen els administradors i administradores a l’entrada d’ofici i al
migdia actuen a la plaça de la Vila, damunt l’empostissat . A la tarda, participen en la processó.

Els Falcons també col·laboren en la Festa Major petita, amb la participació de tota la seva canalla.

Des de ja fa una colla d’anys, en les seves figures, hi han incorporat música amb el so de la gralla i
disposen del seu propi grup de grallers.

3.1.6 Colles castelleres

La presència de les colles castelleres durant la Festa Major de Vilafranca, a banda de les actuacions
castelleres pròpies dels dies 29, 30 i 31 d’agost, també inclou la participació a la cercavila del dia 29 i a
les processons dels dies 29, 30 i 31 d’agost, així com a les anades a ofici i sortides d’ofici dels dies 30 i 31
d’agost. Actualment existeixen a la Vila dues colles castelleres, Colla castellera Castellers de Vilafranca i
Colla castellera Xicots de Vilafranca. Ambdues colles actuen tant a la cercavila del dia 29, a les
actuacions castellers dels dies 29 i 31 i a les processons dels dies 29 i 31.L’actuació castellera del dia 30
d’agost queda reservada a la contractació de les millors colles del moment. La seva participació a la
processó del 30 queda definida al capítol 3.2.14.

3.1.7 Acompanyaments musicals

Actualment tots els balls de la Festa Major de Vilafranca van acompanyats de colles de grallers, de mitges
cobles (flabiol i sac de gemecs) o bé de flabiol sol per portar a terme les coreografies.

Per fer l’acompanyament musical dels actes tradicionals de la Festa Major que ho requereixen, actuen a la
Festa Major colles de Vilafranca i altres que vénen de diferents poblacions.

Actualment les colles de grallers de Vilafranca actuen durant els actes següents:

ƒ Assaigs que convinguin amb els balls de la Festa Major en els dies previs a la festa. Es recomana una
mitjana de tres assaigs amb cadascun del balls. S’exigeix el compromís del ball a assistir a l’assaig el
dia convingut entre les dues parts, músics i balladors.
ƒ Matinades del dia 30. Sortiran de tres a quatre colles pels diferents barris.
ƒ Acompanyament dels seguicis dels balls el 29, 30 i 31 d’agost.
ƒ Ofrena a l’ofici del dia 30, acompanyant el ball que la fa.
ƒ Toc de vermut del dia 31.
ƒ Concert d’instruments d’inxa del dia 29 d’agost (les colles que vénen de fora actuen totes i les
vilafranquines actuen d’una manera voluntària)
ƒ Ball de gralles el dia 30 (aquest acte també és voluntari per a les colles locals i obligatori per a les
colles que vénen de fora).

Cada any, en el conveni que signen la Coordinadora de Grallers i l’administració, es regula el
finançament i el funcionament dels actes següents1:

ƒ Matinades del dia 31. Només hi ha l’actuació d’una colla de grallers i el seu recorregut és
exclusivament pel centre de la vila.
ƒ La capta, per a la qual són necessàries tres colles de grallers.
ƒ L’acompanyament dels balls durant la Festa Major dels Petits. Els organitzadors d’aquest acte han de
comunicar a la Coordinadora amb tota exactitud quantes colles són necessàries per dur-lo a terme,
quins balls surten i quines músiques ballarà cada colla.

L’entitat musical Coordinadora de Grallers de Vilafranca s’ocupa de l’organització de la música
tradicional de la festa i de la contractació de colles d’altres poblacions per actuar en els actes descrits. Per
aquest motiu s’estableix un conveni entre l’administració de la Festa Major i l’esmentada Coordinadora
per fixar l’import que aquestes contractacions suposen: despeses de contractació, allotjament i
manutenció.

L’adjudicació de colla per ball també va a càrrec de la Coordinadora, llevat del Drac i del Ball de Diables
, que, com a balls, ja porten incorporat els seus propis músics. Cada colla local tria el ball que vol
acompanyar. Un cops repartits els balls entre les colles locals, es contracten les de fora perquè
acompanyin la resta de balls.

Per assegurar la bona coordinació entre els acompanyaments musicals i els balls, la Coordinadora de
Grallers s’ha de comprometre a fer arribar, entre els mesos de maig i juny, les partitures que les colles de
grallers hauran d’interpretar durant la Festa Major. Així mateix, la Coordinadora demanarà que les colles
facin arribar als balls una gravació de les músiques que corresponen a cadascun dels balls perquè aquests
puguin fer els assaigs amb la música enregistrada pel grup amb què hauran d’actuar durant la Festa
Major.

Les colles de grallers es comprometen a tocar durant la cercavila i les processons únicament les peces que
corresponen al ball que acompanyen a més del toc de processó.

Castellers, Xicots i Falcons de Vilafranca s’ocupen de cobrir les seves pròpies necessitats pel que fa als
grallers. Cada agrupació ho soluciona d’una manera diferent (conveni amb colles de grallers,
contractació, colla de grallers pròpia, etc.).

3.1.8 La banda

Es coneix amb aquest nom el conjunt de músics d’instruments de vent i percussió que habitualment toca a
l’aire lliure i caminant, en commemoracions i esdeveniments festius.

1 En l’actualitat aquest contracte se signa amb la Coordinadora de Grallers de Vilafranca, que és l’entitat
que agrupa les colles de grallers estables de Vilafranca i que assessora musicalment l’Ajuntament de
Vilafranca–sempre dins l’àmbit de la música tradicional-. Això de banda, resta a consideració de
l’administració de la Festa Major la decisió de delegar la contractació de colles a la Coordinadora de
Grallers o contractar-les directament.

És impensable una Festa Major sense una banda de música de categoria que participi en la cercavila i les
processons, que ofereixi concerts i algunes vegades també ball.

Hi ha moltes bandes, però sembla que el model que s’ha imposat des del darrer quart del segle XX és el
de la banda valenciana. Es tracta de músics civils que van uniformats i desfilen com les bandes militars. A
les típiques marxes, s’hi afegeixen els fragments de música simfònica, els motius d’òpera i fins i tot els
balls de moda, com rigodons, masurques, valsos i contradanses.

La seva funció dins la Festa Major de Vilafranca és actuar a la cercavila del dia 29 i a les processons dels
dies 29, 30 i 31 d’agost, com també a l’anada a ofici i sortida d’ofici dels dies 30 i 31 d’agost interpretant
marxes, peces de processó i pasdobles. A la plaça de la vila sempre interpreten l’himne nacional de
Catalunya, El Cant dels Segadors.

La banda té a més el compromís d’oferir tres concerts durant la Festa Major les tardes dels dies 29, 30 i
31 d’agost i dos concerts de nit els dies 29 i 30. Dins el seu repertori s’inclouen sovint, a més dels
tradicionals pasdobles i marxes, músiques de moda.

L’elecció i contractació de la banda es prerrogativa exclusiva de l’administració de la Festa Major.

3.1.9 Comissió de seguiment

Creada l’agost del 2002 i coordinada pel Servei de Cultura i amb el vist i plau de l’administració de la
festa, la comissió de seguiment té com a objectiu principal vetllar per la bona consecució de la cercavila i
les processons de la Festa Major d’acord amb els principis d’agilitat, bon ritme i qualitat d’interpretació
que els balls, Falcons i colles castelleres es comprometen a mantenir durant tots els recorreguts.

Així mateix la comissió de seguiment haurà d’acompanyar els balls durant les entrades dels dies 29, 30 i
31 d’agost per facilitar-ne la ubicació .
Els components d’aquesta comissió seran els encarregats de regular les aturades i arrencades del seguici,
com també donar les instruccions precises als balls, Falcons i colles castelleres a l’hora d’indicar quan
poden fer les actuacions estàtiques.

Es recomana que formin part d’aquesta comissió exintegrants dels balls de la Festa Major i/o persones
vinculades a la festa, pel coneixement que tenen de tot el que fa referència a cercaviles i processons. La
comissió es coordinarà amb el Servei de Cultura.

3.1.10 Comissions de treball dels balls de la Festa Major (actes estàtics i
seguicis)

Cada any, el Servei de Cultura de l’Ajuntament d’acord amb l’administració de la festa, convocarà als
representants dels balls, falcons i colles castelleres per tal de planificar i establir la resolució d’aquelles
incidències específiques de cada Festa Major: punts d’aigua, punts de trobada en cas de pluja, propostes
de recorreguts per a les processons, col·locació dels elements a les entrades. El Servei de Cultura
elaborarà un document on es recullin les decisions acordades i l’adjuntarà al contracte d’actuació que
cada any signen els balls amb el Servei de Cultura per a la Festa Major.

3.1.11 Consistori

Els regidors i regidores de la corporació municipal de Vilafranca són els representants polítics que la
societat vilafranquina ha escollit democràticament. Com a tals, assisteixen als actes oficials de la Festa
Major següents:

•
El dia 28, els membres del consistori assisteixen al pregó amb un acompanyant. Hi tenen lloc
reservat. En aquest dia, l'alcalde/alcaldessa i la seva parella també assisteixen als goigs.

•
El dia 29, a partir de les 12 del migdia apoximadament un cop la cercavila comença a arribar a la
plaça de la Vila, el consistori surt al balcó de l’Ajuntament i presencia les exhibicions folklòrica i
castellera.

•
El dia 30, a 2/4 de 12 del migdia aproximadament, reben els convidats a la Casa de la Vila.
Seguidament, surten al balcó per presenciar les exhibicions folklòrica i castellera.

•
El dia 30, a 2/4 de 8 del vespre, el consistori es troba a l'Ajuntament per anar a la processó de sant
Fèlix, de la qual forma part, situat davant la banda i precedit immediatament per dos agents de la
policia local que actuen i vesteixes com a macers. L’Alcalde i els regidors que participen a la
processó porten un medalló i l’Alcade i els quatre primers Tinents d’Alcade porten també el bastó
cerimonial.En produir-se l'entrada de sant Fèlix, se situa a les escales de la basílica i acte seguit hi
entra per participar en la novena i l’última cantada dels goigs.

•
El dia 31, a 1/4 de 12 del migdia aproximadament, el consistori surt al balcó de l'Ajuntament per
presenciar les exhibicions folklòrica i castellera.

•
El dia 1, a partir que la cercavila arriba a la plaça de la Vila, el consistori surt al balcó de
l’Ajuntament per presenciar les exhibicions de la Festa Major dels Petits.

És habitual que, al balcó de l'Ajuntament, els regidors i regidores, hi assisteixin acompanyats de la seva
parella i dels seus fills i filles, excepte el dia 30, que només hi van amb la parella a fi de disposar de lloc
suficient per als convidats.

La resta de dies, previs o posteriors als esmentats, l’alcalde/alcaldessa i el/la regidor/a de Cultura
assistiran als actes en què es consideri convenient la seva presència.

3.2 Tipologia d’actes
3.2.1 Actes previs
3.2.2
Nomenament dels administradors i administradores

Cada any l’Ajuntament nomena cinc nous administradors i administradores de la Festa Major.

Correspon a la Regidoria de Cultura fer efectiva la proposta de nomenament i es recomana que aquesta
sigui durant la primera quinzena d’octubre.

La Junta de Govern Local n’aprova el nomenament i informa als portaveus de tots els grups municipals.
Posteriorment se’n dóna compte al Ple Municipal abans d’acabar l’any.

Les atribucions dels administradors i administradores es descriuen al capítol 3.1.2

3.2.3
Signatura de contractes

Abans de la Festa Major se signen diversos contractes d’actuació per a la festa, en els quals intervenen
elements i entitats que organitzen i porten a terme els actes tradicionals.

L’administració de la Festa Major signa un contracte amb la Coordinadora de Grallers i amb les colles
castelleres de fora de Vilafranca que actuaran a la Diada castellera de Sant Fèlix.

Per la seva banda, el Servei de Cultura de l’Ajuntament signa un contracte d’actuació amb cadascun dels
balls , falcons i colles castelleres locals que actuaran per la Festa Major durant els dies 29, 30 i 31 d’agost.

Falcons, Xicots de Vilafranca i Castellers de Vilafranca actuen per la Festa Major segons les indicacions
que s’especifiquen al conveni que anualment signen amb l’Ajuntament amb el vist i plau dels
Administradors/es.

ƒ Balls

Els contractes que signen cadascun del balls de la Festa Major inclouen, entre d’altres, els recorreguts, les
pautes establertes per a l’execució de la cercavila, les processons i l’actuació dels balls el dia 31 i els
punts de trobada en cas de pluja.

També s’inclou en aquest contracte la despesa de pólvora que l’administració de la Festa Major aportarà
per a la cercavila i les processons, així com el preu estipulat per a la despesa dels esmorzars dels
components dels balls els dies 30 i 31.

L’acte de signatura reuneix representants dels balls i de l’Ajuntament en un acte protocol·lari conjunt que
també simbolitza l’acord d’ambdues bandes de col·laboració i respecte als acords establerts. A aquest acte
compta també amb la presència de l’Administració de la Festa.

ƒ Coordinadora de Grallers

L’administració signa un contracte amb la Coordinadora de Grallers referent a la contractació de colles de
grallers, flabiolaires i mitges cobles –locals i foranes- que han d’actuar per la Festa Major acompanyant
balls o bé duent a terme actes propis de la Festa (com, per exemple, matinades, toc de vermut, etc.). S’hi
inclou la Festa Major dels Petits.

Aquest contracte se signa amb l’antelació suficient a la Festa Major per garantir la contractació de totes
les colles de músics que calen per cobrir les actuacions dels balls.

ƒ Colles castelleres

Actualment participen a la Diada de Sant Fèlix les millors colles castelleres del moment. L’administració
de la Festa Major contracta cadascuna de les colles.

Abans de la Festa Major, amb l’assistència dels presidents i dels caps de colla o d’altres representants de
les colles castelleres es fa, públicament, el sorteig de l’ordre d’actuació de cada colla el dia 30.

3.2.4
Pla de prevenció

Amb l’objectiu de disminuir el risc en els diversos actes de la Festa Major i garantir l’atenció de les
persones en cas d’accident, mitjançant la planificació i la coordinació de les accions que cal dur a terme,
amb els recursos humans i materials disponibles, cada any l’Ajuntament de Vilafranca elabora el Pla
específic de prevenció de la Festa Major.

Aquest pla inclou tant l’actuació en emergències com les mesures de prevenció d’aquestes emergències,
segons l’ordre del 20 d’octubre de 1988, publicada al BOE el 29 d’octubre de 1988, mitjançant la qual es
regula la manipulació i l’ús de productes pirotècnics en la realització d’espectacles públics de focs
artificials.

Així mateix inclou el Decret 252, de 31 d’agost de 1999 de la Generalitat de Catalunya que regula les
actuacions de grups de foc, l’autorització i preparació de les actuacions i el règim d’utilització del
material pirotècnic. Aquest article pretén garantir la seguretat de les persones que hi actuen i dels
espectadors, i també dels béns públics i privats situats en els llocs on es realitzen les actuacions.

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès compta amb un Pla bàsic d’emergència municipal, homologat
per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, en què s’especifiquen els grups actuants, les seves
competències i missions, i els procediments a seguir en cas d’emergència amb caràcter general. Això no
obstant, l’article 18 de la Llei de protecció civil de Catalunya expressa la competència dels municipis per
a l’elaboració de plans específics per a riscos que no disposen d’un pla especial de protecció civil.

3.2.5 Actes propis
3.2.6
Capta

Actualment la funció de la capta és, com la pròpia etimologia de la paraula indica, recaptar entre la
població vilafranquina, mitjançant la venda del programa de la Festa Major, diners per col·laborar a la
festa.

La capta ha mantingut intacte el caràcter originari d’aportació voluntària a les despeses de la Festa Major.
Actualment, però, l’administració fixa l’aportació mínima de la capta amb la quantitat amb què taxen la
venda del programa d’actes de la Festa Major, que habitualment inclou l’estampa de sant Fèlix i un regal.
Es prioritzarà la venda d’aquests productes a un preu popular.

La capta es fa casa per casa i comença pocs dies abans de la primera novena a sant Fèlix que és el dia 22
d’agost. S’acostuma a realitzar en dies laborables per tal d’afavorir la presència dels veïns al seus
domicilis.

L’organització de la capta la designa l’administració de la festa. L’actual sistema compta amb tres
col·laboradors que cada any ofereixen la seva experiència a l’organització a fi de coordinar aquest acte.
La resta de membres que nodreix aquest element imprescindible de la Festa Major la componen amics i
parents dels administradors i administradores de l’any en curs i voluntaris.

L’administració de la Festa de l’any 2003 va canviar les tradicionals tartanes per furgonetes,
principalment, a causa de l’encariment del lloguer de les tartanes i el gran volum que ocupen els
programes i presents que es reparteixen. Tanmateix, és una decisió de l’administració fer servir les
tartanes o no.

Es manté, això sí, l’acompanyament de gralles a cada un dels vehicles que formen la capta.

Actualment la capta s’organitza i s’inicia de la forma següent, durant els dos dies consecutius en què es
porta a terme:

A la plaça del la Vila, a les 9 del matí encenen tres coets i seguidament les colles de grallers interpreten el
Toc de castell.

S’estableixen tres grups (cada grup té un vehicle) i es divideixen sobre el plànol el territori vilafranquí on
anirà a captar simultàniament cada grup.

Habitualment es fan dos torns, un de matí i l’altra de tarda. A la tarda també s’encenen tres coets.
A cada grup se li adjudiquen uns carrers determinats i també s’estableixen uns punts de trobada comuns a
tots els grups.

El seguici de la capta es completa amb la imatge petita de sant Fèlix que va canviant de grup.

Tots els diners recollits a la capta són lliurats a l’administració.

3.2.7
Novenes

Celebració religiosa de pregària a sant Fèlix màrtir que es fa durant nou dies, del 22 al 30 d’agost, i en la
qual els fidels es posen sota l’advocació del sant i reclamen el seu favor. S’inicia a 3/4 de 9 del vespre
llevat dels dies 29 i 30 d’agost que es té lloc així que el sant fa entrada, després de les processons, a la
basílica.

Com a acte estrictament religiós, és anterior a la declaració oficial del patronatge de sant Fèlix sobre
Vilafranca i se situa en el nucli originari de les celebracions de la Festa Major.

El 1991 es va promoure una actualització del contingut de la novena. El primer dia es dedica a la felicitat
i s’acompanya d’uns versos sobre sant Fèlix; el segon es glossa la bona notícia de la vida, amb uns versos
sobre els grallers; el tercer es refereix al misteri del mal amb el complement rimat d’uns monosíl·labs del
Drac; la quarta jornada parla de la sinceritat i pren la imatge del Ball de Bastons; l’endemà glossa la
santedat i és acompanyada d’uns versos dels Gegants; el sisè dia és per a la pau: un do, un valor, una
tasca, un repte, amb el Ball dels Pastorets com a referència en els versos; el setè dia es parla d’estimar: un
do i una tasca, i els versos es refereixen als Nans; la vigília és per al tema de la fidelitat, amb uns versos
dedicats a l’Àliga, i es clou la novena el 30 d’agost, amb una glossa al gran i senzill valor de fer camí
plegats i amb uns versos que fan lloança de la palma de sant Fèlix i l’entrada.

La Parròquia s’ encarrega de guardar quatre bancs per la novena i l’ofici per als administradors i
administradores i per als exadministradors i exadministradores i les seves famílies.

3.2.8
Goigs de sant Fèlix

Els goigs són, històricament, formes musicals encarregades de cantar les alabances d’un sant i de
transmetre i vehicular la religiositat de l’ésser humà, pròpies de la cultura popular i tradicional. Tot i que
arrelen en l’època medieval, no és fins al segle XIX que adquireixen un autèntic protagonisme.
Actualment són uns dels elements musicals i rituals més importants i antics de la Festa Major i han
esdevingut, als nostres dies, himnes constitutius d’una identitat col·lectiva.

El cant dels Goigs a sant Fèlix té lloc després de cada celebració de la novena en honor del sant, a l’altar
de la basílica de Santa Maria. De fet, en són la culminació o cloenda.

Al llarg dels anys s’han cantat diversos goigs (se’n coneixen vuit i, d’aquests, se’n conserven cinc). Els
que s’interpreten avui en dia són el resultat d’una fusió que Francesc de Paula Bové va fer entre la
traducció al català de les dues primeres estrofes de la lletra castellana dels Goigs a sant Fèlix de 1741 i la
música que el 1857 havia escrit el barceloní Josep Badia.

Fins a la Festa Major del l’any 2003 la cantada dels goigs va estar realitzada exclusivament per veus
masculines formades per un grup de vilafranquins acompanyats per instruments de corda i harmònium i
degut a que els arranjaments musicals eren per a veus masculines, el cor estava format íntegrament per
homes.

Durant la Festa Major de l’any 2004 es va impulsar que la cantada dels Goigs esdevingués un “goig” tant
per homes com per dones. De fet, un dels dies de la novena, el dia 26 d’agost de 2004, la cantada dels
Goigs va ser amb veus mixtes amb una adaptació de la partitura de Josep Badia feta el 1991 pel
compositor Agustí Cohí Grau. Seguint aquesta línia de continuïtat i alhora de renovació el mes de febrer
de l’any 2005 es van obrir unes llistes obertes per totes aquelles persones, homes i dones, que volguessin
actuar com a cantaires durant els nou dies de la novena. Aquest sistema de participació és el que es manté.

La partitura de Josep Badia va ser cedida l’any 2004 per l’autor de la transcripció Bernhard
Rövenstrunck i el recuperador de l’original Blas Coscollar i es va encarregar al músic vilafranquí Pere
Lluís Biosca la revisió i edició actual .

La lletra dels Goigs a sant Fèlix que es canten actualment consten de quarteta inicial, dues estrofes i
resposta. En lloc de cloure’s amb una quarteta final, com sol ser habitual en aquestes composicions, es
clouen amb la resposta que s’interpreta en acabar la segona estrofa.

La quarteta inicial té la funció d’introducció, les estrofes o cobles desenvolupen l’argument de la vida i
miracles del sant i la resposta, en la qual participa tota la gent aplegada al temple, sol servir per demanar
els favors del sant.

El fragment que actualment es canta dels Goigs a sant Fèlix és el següent :

Quarteta Inicial
Puix per nostre protector

el cel volgué destinar-vos

Resposta

Als que vénen a implorar-vos

Fèlix, deu vostre favor

Estrofa primera
A Roma on vós nasquéreu

vostra virtut augmentava

tant, que fins espant causava

la santedat que adquiríeu.

Confonent el gran error

d’una adoració envilida.

Als que vénen a implorar-vos

Fèlix, deu vostre favor.

Estrofa segona

El tirà que s’ofenia

davant vostre sagrat culte

a son simulacre inculte

vos féu portar amb porfia

perquè víct

quedés vostra fe rendida.

Als que vénen a implorar.vos

Fèlix, deu vostre favor.

Un cop finalitzat el cant dels goigs l’orgue interpreta una tonada dels balls de la Festa Major.

La direcció d’aquest acte va a càrrec de diversos directors corals de Vilafranca, d’una manera voluntària.
Així mateix, és imprescindible dirigir els assaigs de l’orquestra amb la inclusió dels nous instruments de
vent que s’hi van incorporar per ser fidels a la partitura original.
Els instruments que han de figurar en la composició de l’orquestra que acompanya els Goigs són: flauta,
violoncel, contrabaix, violí primer i violí segon, trombó, trompeta primera i trompeta segona, clarinet
primer i clarinet segon i l’harmònium.

La coordinació de la direcció musical anirà a càrrec del Servei de Cultura comptant amb el suport tècnic
de persones i agrupacions relacionades amb el món musical local.

3.2.9
Pregó

Si bé es considera el pregó com l’anunci oficial i públic de l’inici de la Festa Major, aquesta cerimònia,
que té lloc el dia 28 d’agost, té un pes específic com a acte propi ja que, a les alçades en què es pronuncia,
tothom ja coneix prou bé el començament de la Festa Major.

Al costat de la persona que fa el pregó, s’hi col·loquen els cinc administradors i administradores que l’han
escollit.

Entre el públic es compta sempre amb la presència de membres del consistori municipal i de persones
convidades expressament pels administradors i administradores. Totes elles tenen reservats els seus
seients davant el Palau Baltà.

El contingut del pregó també serà emès en directe amb indicacions per el llenguatge dels signes.

3.2.10 Repics de campanes

Durant la Festa Major es fan els tocs següents:

Els tocs s’inicien repicant. El repic consisteix a tocar les tres campanes més grans al mateix temps
(Josefa, Micaela i Assumpta).

-
29 d’agost, a les 12 del migdia.

-
29, 30 i 31 d’agost, mitja hora abans de la sortida de les processons, a les 19:15h.

-
30 d’agost, a les 7 del matí, quan s’exposen les relíquies de Sant Fèlix i comencen les matinades.

-
30 d’agost, anunci de l’ofici.

- 31 d’agost, anunci de l’ofici de difunts (toc de difunts).

3.2.11 Tronada

És l’anunci sonor de l’inici de la Festa Major, consistent en l’encesa de carcasses de tro (marrons),
candeles i volcans de xiulets i traques terrestres de gran potència.

Té lloc a les 12 del migdia del dia 29 d’agost, al tram central de la rambla de Sant Francesc.

Per una banda, es compon d’unes carcasses de tro llançades amb morters i descàrregues de xiulets per fer
que la tronada se senti per tota la vila, i, per l’altra, hi ha una part terrestre que és un llarg terratrèmol de
trons de diferents mides.

El disseny de la tronada va a càrrec de l’empresa de pirotècnia a la qual s’encarrega aquest acte.

Des de l’any 1963, l’encenen els cinc administradors i administradores, que, amb cinc bengales, encenen
els botafocs que els proporcionen els tècnics de la pirotècnia per a aquest propòsit.

La durada de la tronada és d’un minut, aproximadament.

El desmuntatge i la supervisió dels trons que puguin quedar per encendre provoca que, fins
aproximadament quinze minuts més tard de l’encesa, ningú, exceptuant els pirotècnics, pugui accedir al
tram central de la rambla de Sant Francesc.

Fins que els tècnics pirotècnics no ho autoritzen, no es poden retirar els filferros que sostenen tot el
muntatge de la tronada i no pot començar la cercavila.

Aquest acte s’ha de regular per mitjà del Pla de prevenció que el Servei de Protecció Civil de
l’Ajuntament.

En cas de pluja, l’administració de la festa determina què es fa.

3.2.12 Matinades

Actualment les matinades és l’acte musical que recorre els carrers de la vila de bon matí per anunciar que
comença un nou dia de festa.

S’estructuren de la manera següent:

A les 7 del matí del dia 30 d’agost, es reuneixen a la plaça de la Vila, davant de l’Ajuntament, els grups
de grallers que participen a la Festa Major. Allà fan una gran rotllana i toquen una passada del Toc de
matinades. Acte seguit les diferents colles de grallers es distribueixen pels diferents barris de la vila i van
interpretant l’esmentat Toc de matinades. Habitualment, fan una parada als locals de les associacions de
veïns, on aquestes o bé alguna altra entitat ofereixen un esmorzar tant als músics com a la gent que els
acompanya en el seguici.

El dia 31, les matinades només transcorren pel centre de Vilafranca i només hi participa una única colla
de grallers.

Un cop acabat el recorregut i retornats a la plaça de la Vila, els grallers es disposen en forma de rotllana i
toquen una altra passada del Toc de matinades o del Toc de castell, en referència a la diada que se
celebrarà al cap de poques hores (Sant Fèlix o Sant Ramon Nonat).