Morir lo hace todo el mundo

Sembla que la cultura, i més concretament el teatre, només s’encarreguin de superar crisis: crisis econòmiques, crisis sanitàries i crisis formals. El que és precari ja és gairebé un emblema, i els canvis bipolars del rumb polític fan que el compromís a llarg termini s’assembli més a l’argument d’una pel·lícula distòpica que a una realitat tangible. I per si no n’hi hagu&eacut