La salida

L’obra de Lovecraft i un film de terror dels anys vuitanta inspiren La salida , un univers coreogràfic inhòspit format per cantonades, carrerons i cruïlles. Com se surt d’aquí? La peça és una creació de Pepe Lolo , coreògraf, performer , artista del moviment i creador multidisciplinari, que combina en la seva pràctica artística la dansa, la performance i la tecnologia. Abandona tota esperança: aquí allò reconeixible i familiar deixa de ser-ho a poc a poc. I tots els elements de l’espai escènic acabaran convertits en portes que duen cap a universos paral·lels. Pepe Lolo crea una performance coreogràfica per a quatre intèrprets que genera una esquerda espaciotemporal en la qual la realitat deixa de tenir sentit i el cos és l’eix central. Tot passa en aquesta frontera difusa entre el gest dels performers i la percepció del públic, per a la qual tot és subjectiu, qüestionable. Els performers adreçaran al públic un seguit d’històries a mig construir que, de vegades, semblen simfonia i, de vegades, cacofonia. I tot això té lloc en un espai ple de punts de fuga amb o sense sortida, i amb obstacles de dimensions estranyes que evidencien el caràcter surrealista de la condició escènica. Com a guies del treball, el concepte mecànic de deformació, l’univers d’horror de l’escriptor H. P. Lovecraft i la representació de la fragilitat humana que va dibuixar el director polonès Andrzej Zulawski al film Possession (1981). Abandona tota esperança: aquí allò reconeixible i familiar deixa de ser-ho a poc a poc. I tots els elements de l’espai escènic acabaran convertits en portes que duen cap a universos paral·lels. Pepe Lolo crea una performance coreogràfica per a quatre intèrprets que genera una esquerda espaciotemporal en la qual la realitat deixa de tenir sentit i el cos és l’eix central. Tot passa en aquesta frontera difusa entre el gest dels performers i la percepció del públic, per a la qual tot és subjectiu, qüestionable. Els performers adreçaran al públic un seguit d’històries a mig construir que, de vegades, semblen simfonia i, de vegades, cacofonia. I tot això té lloc en un espai ple de punts de fuga amb o sense sortida, i amb obstacles de dimensions estranyes que evidencien el caràcter surrealista de la condició escènica. Com a guies del treball, el concepte mecànic de deformació, l’univers d’horror de l’escriptor H. P. Lovecraft i la representació de la fragilitat humana que va dibuixar el director polonès Andrzej Zulawski al film Possession (1981). Espai accessible: Ascensors adaptats, Lavabos accessibles, Places disponibles per a cadira de rodes, Transport públic adaptat proper.