Primera llei de Newton

És lícit fer trampes, quan el sistema és injust? Un institut d’alta complexitat, premiat recentment pel seu projecte educatiu, es veu sacsejat per un conflicte que posa en crisi el seu discurs sobre la igualtat d’oportunitats. Un institut d’alta complexitat, recentment premiat pel seu projecte educatiu, es veu sacsejat per un conflicte que posa en crisi el seu discurs d’oportunitats. A pocs dies del claustre final, es descobreix que l’Izan, un alumne a punt de graduar-se, ha copiat sistemàticament els exàmens d’una assignatura. La tensió augmenta quan la mare de l’Izan es presenta a l’institut per demanar un certificat que garanteixi que el seu fill obtindrà el títol de l’ESO, al mateix temps que l’institut rep la vista d’una jove periodista interessada en la historia d’èxit del centre. La urgència dels mestres, la pressió de la mare del noi i la presencia de la jove periodista posarà a tothom contra les cordes. És lícit fer trampes, quan el sistema és injust? O és precisament així, que es perpetua la injustícia? Un institut d’alta complexitat, recentment premiat pel seu projecte educatiu, es veu sacsejat per un conflicte que posa en crisi el seu discurs d’oportunitats. A pocs dies del claustre final, es descobreix que l’Izan, un alumne a punt de graduar-se, ha copiat sistemàticament els exàmens d’una assignatura. La tensió augmenta quan la mare de l’Izan es presenta a l’institut per demanar un certificat que garanteixi que el seu fill obtindrà el títol de l’ESO, al mateix temps que l’institut rep la vista d’una jove periodista interessada en la historia d’èxit del centre. La urgència dels mestres, la pressió de la mare del noi i la presencia de la jove periodista posarà a tothom contra les cordes. És lícit fer trampes, quan el sistema és injust? O és precisament així, que es perpetua la injustícia? Meravellosa en general, els actors, el text, la posada en escena. Tot, espectacular Ens ha encantat, per la ironia, l´humor, la manera de tractar un tema que ens hauria de fer reflexionar a tots. Tots els personatges són genials. Una obra molt rodona. El mensaje enviado en la obra. Parece que La Villaroel se está especializando en hacer teatro de denuncia social. Después del gran éxito que tuvo la obra de “Una bufetada a temps” volvemos a la crítica educativa con “Primera llei de Newton” donde En Manzanares nos trae un texto donde pone en evidencia el sistema educativo y pone la tesitura en el espectador de si es lícito hacer trampas en los exámenes cuando el sistema es injusto. Desde la perspectiva de los profesores del centro, de los padres del alumno y del propio chico que hace trampas para aprobar iremos comprobando lo absurdo de la situación y de cómo una pequeña chispa puede crear toda una revolución. Gran trabajo de intérpretes destacando a Sara Diego con su personaje de madre chonaca y la revelación del adolescente Max Vilarrasa dejando claro que la nueva ornada de actores vienen pisando fuerte. Quizás el punto flojo de la producción llega