Um julgamento

Um julgamento és la nova indagació sobre els límits entre el teatre i el cinema de la directora brasilera Christiane Jatahy té com a referència un text clàssic, convertit en un judici escènic, amb el públic com a jurat. Ara fa prop de 150 anys, Henrik Ibsen va escriure Un enemic del poble , la història d’una ciutat balneària que es refà de la crisi gràcies al turisme termal tot just quan el metge, Thomas Stockmann, descobreix que les aigües estan contaminades i són un perill per a la salut. Entestat a denunciar-lo contra l’opinió de la majoria, acabarà enfrontat a la comunitat i expulsat. Christiane Jatahy ens proposa seguir el personatge de Stockmann dos anys més tard, quan torna a la seva ciutat i reclama un judici neutre, una segona oportunitat de demostrar el perquè de les seves accions i paraules. La producció tracta sobre debats contemporanis com la naturalesa de la veritat, la relació entre imperatius morals i economia, com la vida de les persones es veu afectada pel judici públic i com el feixisme pot utilitzar els principis democràtics per destruir la democràcia. L’obra d’Ibsen es revisita portant totes aquestes discussions a una sala fictícia on el públic actua com a jurat, i examinant en escena proves, testimonis i les relacions íntimes i familiars dels personatges. Movent-se entre la realitat i la ficció, entre ell mateix i el personatge de Thomas Stockmann, l’actor Wagner Moura pronuncia davant del públic la seva defensa final. Aquesta frontera canviant entre realitat i ficció, actor i personatge, i la construcció d’una dramatúrgia viva —creada en part amb la participació del públic— recorre tota l’obra. Els tres actors, Wagner Moura, Julia Bernat i Danilo Grangheia, treballen en completa harmonia amb l’esperit de recerca teatral de Christiane Jatahy, en el qual la fina línia entre improvisació i interpretació es difumina constantment. Es fa impossible saber quan improvisen i quan actuen. Cada nit, onze persones que s’han inscrit abans de la funció són seleccionades a l’atzar per formar el jurat. A més de fer preguntes durant l’actuació, són ells qui decidiran al final si Thomas Stockmann és o no un Enemic del Poble des de la perspectiva actual. La producció tracta sobre debats contemporanis com la naturalesa de la veritat, la relació entre imperatius morals i economia, com la vida de les persones es veu afectada pel judici públic i com el feixisme pot utilitzar els principis democràtics per destruir la democràcia. L’obra d’Ibsen es revisita portant totes aquestes discussions a una sala fictícia on el públic actua com a jurat, i examinant en escena proves, testimonis i les relacions íntimes i familiars dels personatges. Movent-se entre la realitat i la ficció, entre ell mateix i el personatge de Thomas Stockmann, l’actor Wagner Moura pronuncia davant del públic la seva defensa final. Aquesta frontera canviant entre realitat i ficció, actor i personatge, i la construcció d’una dramatúrgia viva —creada en part amb la participaci